Resultats de la cerca frase exacta: 31
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
topar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú o alguna cosa, venir a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-me vaig topar de cap amb el sostre, contra el sostre. El cotxe va desviar-se i vam anar a topar contra un arbre, amb un arbre. Hi havia tot de boles escampades per terra: va [...]
|
|
2.
retopar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos que ve de topar amb una cosa, topar amb una altra. [...]
|
|
3.
col·lidir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dos cossos, topar. [...]
|
|
4.
topada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de topar. Aferrada 1 2. [...]
|
|
5.
aürtar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a topar bruscament (contra algú o contra alguna cosa). L'aürtaren i el feren caure per terra. Anar a topar bruscament. La nau aürtà en un escull. [...]
|
|
6.
a les palpentes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d'ensopegar, de caure, etc. La cambra era completament fosca i hi vam haver d'entrar a les palpentes. [...]
|
|
7.
paf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte. Soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl o contra algun altre objecte. [...]
|
|
8.
encabritar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alzinar-se. Un cavall va encabritar-se perquè vaig topar amb una de les seves potes. [...]
|
|
9.
regolfar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un fluid en moviment, retrocedir en topar amb un obstacle, i formar un gorg, un remolí. [...]
|
|
10.
encontrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Topar (amb algú), sortir al pas (d'algú). La vaig encontrar un dia quan sortia de la feina. Persones o coses, topar contra d'altres, especialment hostilment. A entrada de tarda s'encontraren amb els enemics. L'un envestí l'altre i s'encontraren al mig del camp. [...]
encontrar
|
encontrar
1 v. tr. [LC] Topar (amb algú), sortir al pas (d'algú). La vaig encontrar un dia quan sortia de la feina.
2 intr. pron. [LC] Persones o coses, topar contra d'altres, especialment hostilment. A entrada de tarda s'encontraren amb els enemics. L'un envestí l'altre i s'encontraren al mig del camp.